Maria entra a la geladeria. Demana un gelat de kiwi. El dependent el prepara. Quan es gira i l’allarga, ella estira la mà però un altre xiquet l’agarra alhora. Es miren. Discuteixen sobre qui n’és el propietari. Cap dels dos no hi vol renunciar. El gelat es desfà entre les mans. Prenent suport en la situació acabada de descriure, l’autor ens ofereix un magnífic exercici literari on l’èmfasi altern de cada element (la Maria i el xiquet, el gelat i el gelader, etc.) es mostra com un calidoscopi que versiona la història de múltiples maneres.

Un joc narratiu atrevit que només podia nàixer d’una “joiosa i engrescadora mirada”, com ha escrit Manel Garcia Grau, capaç d’imaginar i provocar des de l’humor, l’elegància, la simpatia i el talent literari, mitjançant una “penetrant i sempre constructiva manera de veure les coses”. Per tot això, aquesta petita genialitat de llibre farà les delícies dels lectors més exigents.

Lourdes Toledo

L’obra de Marçà tenia l’interés afegit d’adreçar-se tant a lectors adults com joves, i com a mestre va tenir molt present el possible aprofitament didàctic del text.

Carles Lluch

Autor

Vicent Marçà (Castelló de la Plana, 1954-2004), va publicar Viatge a l’interior, la seua primera novel·la, el 1995 i ja no va parar. Amb més de vint títols escrits en literatura juvenil destaquen Tornaré (2001), Flors de plàstic (2001) o Han segrestat l’entrenador (1997); en literatura infantil, Les orelles del rei (2002), L’amo de tot (2004) o Jordi Túrmix, aprenent de pirata (1996). També va escriure He fet el tourmalet (2001) compaginant en aquest cas les seues dues grans aficions: el ciclisme i l’escriptura. Com a mestre també va ensenyar a estimar el teatre als seus alumnes, fruit del qual neix l’obra L’hospital tranquil (2003). Des premis amb què ha estat guardonat cal destacar el premi Carmesina, el Vicent Silvestre i el Premi Ciutat de Castelló, per un estudi sobre les campanes de la seua ciutat, la tercera de les seues aficions.

Per saber-ne més

• “Maneres d’imaginar”. Ressenya de Lourdes Toledo a Lletres Valencianes