SKU: 978-84-15221-01-2 Categories: , , Product ID: 18415

Informació addicional

Enquadernació

Cartoné

Mides

22 cm (ample) x 23 cm (alt)

Pàgines

156

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a opinar “Els annals del monestir i convent de Benifassà”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Els annals del monestir i convent de Benifassà

28,00 

Els Annals de Benifassà van ser escrits per Miquel Joan Gisbert (1586-1604) i Joaquín Chavalera (1815-c.1819), tots dos arxivers i després abats del monestir, els quals van utilitzar documents de tipologia diversa conservats a l’arxiu. El llibre que el lector té a les mans correspon al relat fet per l’abat Gisbert, que va regestar els pergamins, va fer un llistat de les butles papals i els privilegis més importants i, en definitiva, va organitzar tots els documents existents fins a l’època. Va escriure, doncs, la història del monestir des de la seua fundació (1229) fins a la prelatura del seu antecessor (1586). El document compilador original es conserva a l’Archivo Histórico Nacional. En un segon lliurament es publicarà la part escrita per l’abat Chavalera, que va catalogar i modernitzar l’organització de l’arxiu, a la vegada que traduïa l’obra de Gisbert i la completava amb informació extreta de testaments i la continuava fins al 1808. Va afegir també un índex de tot l’arxiu. L’original es conserva al Col·legi de Jesuïtes de Sarrià.

La fundació del monestir formava part de la política colonitzadora que la Corona i l’Església portaven a terme als antics territoris d’al-Andalus, paral·lelament a la conquesta militar. En concret, cal contextualitzar-la en l’expansió materialitzada per l’orde del Cister al llarg del territori de la Corona entre finals del segle xii i principis del segle xiv. Tenint com a fil conductor els fets succeïts en cadascun dels abadiats, el text dóna compte de l’ampliació arquitectònica del monestir, de les relacions amb els seus propis vassalls, els dels pobles de la Tinença, i les disputes, no sempre amistoses i de bon veïnatge, amb els altres poders senyorials que l’envoltaven: Morella, Maestrat de Montesa, batlia d’Ulldecona i Tortosa. El llibre ens trasllada a uns temps pretèrits on el monestir actuava com a veritable centre econòmic vertebrador del territori.

Visit Us On InstagramVisit Us On FacebookVisit Us On Twitter