Les bandes de música, antigament músiques, són encara —i esperem que per molts anys— un referent cultural i musical a les Terres de l’Ebre. Tots estem avesats a sentir-les pels carrers de les nostres viles associant-les a la festa i identificant-les com a pròpies, però potser no tots som conscients ni coneixem l’esforç humà que hi ha al darrere i les dificultats i els entrebancs que han hagut de superar per mantenir-se durant tants i tants anys.

Plenament immerses en les seues localitats d’origen, la seua funció ha depassat àmpliament el caràcter musical de la formació i s’han convertit en ambaixadores de les seues respectives comunitats, han mantingut la tradició festiva, han actuat com a elements de cohesió i integració social, han col·laborat en l’educació formal i social dels seus membres… Tot plegat, un bon grapat de motius per considerar-les un fenomen particular i definitori del nostre territori que mereix un estudi acurat.

Autors

Dolors Serra i Joaquim Ebrí són nascuts i profundament arrelats a Ullde­cona, fins al punt d’arriscar-se a emprendre una tasca editorial d’aquestes característiques sense cap experiència prèvia. Tampoc no es consideren experts en el camp musical, però han treballat encoratjats per l’estima que comparteixen pel seu poble i la seua música, amb la qual se senten especialment vinculats. Joaquim —gendre del mestre Casola i pare de músic— i Dolors —filla i mare de músics— coneixen de primera mà la complexitat actual del món de les bandes de música per haver format part de la junta directiva de la d’Ulldecona fins fa uns quatre anys. Segurament, aquesta coneixença els ha fet anar més enllà i intentar relacionar passat, present i futur pel bé de les nostres tradicions.