Aquesta obra trasllada el lector a l’època dels orígens de la comarca del Maestrat, a uns segles medievals que esdevenen el punt de partida de la societat rural que ha perdurat fins als nostres dies. La conquesta cristiana del segle XIII marca l’inici d’una nova etapa històrica i, en el consegüent procés de colonització, es funden una trentena de pobles, a l’interior dels quals creix un cos social amb un marcat caràcter rural. La implantació del nou ordre agrari avança a passes agegantades i, de fet, a principis del segle XIV, les viles i les comunitats rurals de la comarca ja han assolit el nivell de maduresa necessari per afrontar amb determinació un esdeveniment que canvia per sempre més el seu destí.

El 1317 es funda l’orde de Santa Maria de Montesa i, des d’aleshores, els antics senyorius s’unifiquen sota el domini dels frares. En endavant, la història dels pobles està marcada per la intensa dialèctica que s’articula entre senyors i vassalls, un itinerari en què s’alternen necessaris moments d’entesa i cruents episodis de lluita. Aquesta tempestuosa convivència testimonia les diferències de classe i, sobretot, està a la base de la creació d’una identitat col·lectiva que aglutina el sentiment dels llauradors dels pobles.

Autor

Vicent Royo Pérez (Castelló de la Plana, 1983) és doctor en Història Medieval per la Universitat Jaume I. Al llarg de la seua trajectòria, la seua investigació s’ha centrat a estudiar els trets de la societat rural de les comarques del Maestrat i els Ports. Bona mostra de la seua dedicació és la publicació d’una trentena d’articles en revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional, amb treballs que tracten temes com el mercat, la ramaderia, les indústries rurals, l’organització del paisatge i les finances municipals. En els darrers anys, els seus estudis s’han dirigit a escrutar el cos social de les comarques septentrionals valencianes, mitjançant l’anàlisi de la conflictivitat, les lluites polítiques i el sorgiment de sentiments identitaris en el si del camperolat.