23è Premi de Poesia Vila de Puçol

Sovint, cal aturar-nos per recapitular fets o sensacions que ens impregnen, a fi de saber on ens trobem i amerar-nos d’una empenta renovada que ens impulse endavant. A Vespres d’inventari, hi ha tres parades i dues síntesis, i en totes tres, des del cim d’una talaia, l’autor ha recuperat flaixos del seu camí.

Cada poema assenta l’estructura en un haiku previ, que tot seguit es desenvolupa en el poema que l’inclou. La talaia I recull pulsions, impressions sobre el paisatge i la globalització, i sobretot poemes de la parella i l’amor. La talaia II és un homenatge a la dona. La talaia III veu un ventall de preocupacions: redempció, esperances, vida real versus món virtual, reflexions sobre el temps, experiències que obrin o tanquen camins… Un poemari intimista i de reflexions socials.

Autor

Josep Micó Conejero (Antella, 1949). Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, ha estat professor de català. Ha publicat els poemaris El riu encara baixa net (XV Premi La Rosa de Paper, 2011), Pels ulls tremola la carn (Germania, 2013), Romandràs (Ianua, 2016) i Creuar l’instant (XV Premi Vila de Mislata 2017). Ha participat en diverses antologies: Màtria (2013), Mare Omnium (il·lustrada català-portuguès, 2015), Nosaltres els fusterians (Edicions Perifèric, 2017), Entre la pedra i el ferro (Onada, 2017), 21Veintiúnversos nº 7, Amors sense casa. Poesia LGTBQ catalana (Angle Ed. 2018), De Res poetica (Francesc Mompó, coord., 2018), El vers als llavis: Homenatge a Carles Salvador (Enkuadres, 2019) i Uskut (Silenci) (Trencatimons, 2019). Ha col·laborat en revistes com La Lloca (Antella), Barcella (Banyeres de la Mariola), Kamchatka (UV) i Furman 217 (2018, Nashville, EUA). És autor del blog https://josepmico.blogspot.com.