20è Premi de Poesia Ciutat de Sagunt

Tríptics dels déus absents ret homenatge als llibres i, sobretot, a l’escriptura. Des de fa 5.500 anys l’ésser humà ha aconseguit codificar el pensament per fer-lo perdurable: «Oh llibres primers de la vida quotidiana, / oh sequaços del temps que tot ho conserva».

Al poemari es glosen textos que pertanyen a la història de l’home en les diferents civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, l’Índia, la Xina. Amb un estil entre simbòlic i messiànic, la simbologia flueix i la solitud de l’Homo poeticus cada cop és més patent a mesura que el seu caminar s’allunya de la relació amb els déus, en benefici del llenguatge i el poema: «mentre els déus callaven la seva absència / darrere el llenguatge va viure el poema».

El símbol del poeta com a pastor nòmada de la paraula es desprèn un cop s’ha culminat una lectura que condueix a la destrucció, fins i tot, de la mitologia que configura la unió dels homes i els déus.

I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s’ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.

Autor

Juan Carlos Elijas (Tarragona, 1966) és catedràtic d’ensenyament secundari a l’Institut Pons d’Icart de Tarragona, llicenciat en Filologia Hispànica (UB) i doctor (UNED) en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Una selecció de la seva obra poètica en llengua castellana es pot trobar a Ontología poética (1998-2014) (Ed. La Isla de Siltolá, Sevilla, 2015). En llengua catalana, ha editat Per un nus a la gola, Premi Maria Mercè Marçal (Pagès Editors, Lleida, 2012) i Flors a les parpelles, Premi Paco Mollá (Ed. Aguaclara, Alacant, 2014). L’any 2017 va publicar Balada de Berlín (Ed. Los Libros del Gato Negro, Saragossa), Tarde azul y jackpot (Ed. Regional de Extremadura, Mèrida) i Seis sextetos (Ed. La Isla de Siltolá, Sevilla).