Nascut a la primavera de 1966 a Benicarló, al carrer de Sant Benet, la infantesa de Patrici Gil transcorregué amunt i avall com qualsevol xiquet de carrer. Cursà els estudis a l’escola La Salle i a l’institut Ramon Cid. Fou als quinze anys amb la colla d’amics i la bici quan descobrí els ports de Tortosa-Beseit, lloc que remarca en alguns dels seus poemes. També hi apareixen els neguits, les inquietuds viscudes, les il·lusions, les vivències, les anècdotes, les memòries de tota una vida, els amors, l’erotisme, la infantesa, l’escola, la muntanya, la mar, la mort, tot un entramat de la seua poesia. Són poemes tendres i dolços, descarnats, enrabiats, tot intentant transmetre en un curt espai un cúmul de sensacions; la pau i la rauxa a la vegada s’ajunten, l’alegria i la tristor es confonen i es fan amigues.

Al cap i a la fi, poesia, poesia entretinguda i entenedora, sense floritures ni paraules rebuscades, poesia per al poble, poble planer carregat d’imperfeccions i injustícies, poesia de territori, de la terra que l’envolta i l’estima. Poesia farcida de vocabulari provinent del món del camp, de la fusteria, del taller del ferrer, de la cuina. Poesia del quotidià, de lectures i converses, és aquest Quaranta-nou poemes i un clavill. Busca, remena’l, t’hi trobaràs.