12è Premi de Poesia Antoni Matutano Vila d’Almassora

Un 28 de desembre va nàixer el meu fill, el primer. No ho sap la meua dona, però d’una manera que sols s’entén amb música, també vaig nàixer jo. Llavors aquell xiquet que un dia vaig desaprendre a ser, va tornar a jugar pel Barri del Roser, va passar amb la banda, va mirar-se l’estiu, el riu, la música i les paraules belles, les senzilles, amb els ulls de comprendre els miracles més grans.

Tres anys més tard, va nàixer, com d’un somni bonic, Maria i aleshores, també d’una manera que sols pot explicar-se amb versos que s’entenguen, jo vaig nàixer una vegada més. Maria em dicta els versos a l’orella. Tan sols he de mirar-la pintar per a comprendre’ls i va pintar meduses un matí.

Autor

Manuel Roig. Vaig nàixer un 13 de maig de 1976 a la Vall d’Uixó. Ben prompte vaig aprendre a perseguir la música. Així, als deu anys complits, vaig passar per primera vegada pels carrers del meu poble amb la banda de l’Ateneu Musical Schola Cantorum, on don Miguel Arnau ensenyava amb la vida sencera a convertir la Vall en una banda que passa tocant. L’any 2000 vaig aprovar les oposicions a professor de Secundària i d’aleshores ençà que visc enamorat d’eixa música meravellosament desordenada que és l’adolescència.

Més tard, em vaig casar i al cap de poc vaig tindre fills. Llavors, talment ho fera la banda de la Schola, els poemes van vindre a arreplegar-me i em van portar pels seus camins llarguíssims: unes vegades prop (Memòries d’un gat verd —Premi 25 d’Abril de Benissa, 2012— o Terra Sagrada —Premi Roís de Corella de l’Ajuntament de València, 2014—) i d’altres més enllà (Atac de temps, Premi Miquel Martí i Pol de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2014). A Almassora, amb Meduses (Premi Antoni Matutano, 2016), ja quasi crec del tot que sempre seré músic per primera vegada.

Per saber-ne més

• Entrevista a Manuel Roig a Ràdio Ibi
• Vídeo de la presentació a Mutxamel