«La poesia, diu Antoni Ferrer, és probablement el més subtil mètode d’autoconeixement que l’home té. S’aboca al teixit fragmentari de la vida efectivament viscuda, sempre sargit, sempre apedaçat, i repara i revela la túnica inconsútil que aquest constant teixir i desteixir ordeix, perquè l’home, com la vida mateixa, és u i el mateix en els seus canvis, malgrat els canvis i gràcies a ells. Per això, la poesia “pot cobrir de sentit i pietat els meus dies i els dies del meu món. I la història sencera dels vius i dels morts”. Trobar, al besllum dels seus versos, tan savis i tan secretament íntims, el periple fragmentat i la tela inconsútil de l’ésser humà concret i irrepetible que és Antoni Ferrer —amb les seues contradiccions, les seues esperances, i tota l’alegria i el dolor que ha anat fent-lo ser— és una experiència que també ens repara i revela a nosaltres, els lectors, perquè la seua poesia ens acull i ens comparteix.»

(Del pròleg d’Enric Sòria)

Antoni Ferrer i Perales va nàixer l’any 1943 a l’Alcúdia de Crespins (la Costera) i actualment viu a l’Eliana (Camp de Túria). Va estudiar Filosofia i Teologia. Fou professor de Secundària. És membre des de 1978 del consell de redacció de Saó. Ha publicat Fragmentos con figuras para un vaso minoico (premi Ausiàs March, 1978), Partitura Laberint (premi Ausiàs March, 1983), Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies (Premi literari Vila d’Alaquàs, 1985), Bagatel·les (1990), Cant espiritual (1992), Pietà (1993), Cant temporal (2000), Poesia reunida 1979-2006 (2006), La dansa de les hores (2006) i Variacions Goldberg (2015).

Per saber-ne més

• Dos articles al voltant de la figura, l’obra i l’homenatge a Antoni Ferrer