“Les coples se solen fer per ser cantades. El meu pare, Manuel Canalda Llop, en va escriure moltes, de jotes. Però més que per ser cantades semblen fetes per ser llegides.” Aquest poemari és un petit recull del que he pogut rescatar. Són jotes plenes de paisatge, de sentiments, d’amor i festeig, d’enyorança… I tot amb la dolçor de l’accent tortosí, “…de música italiana i renecs profunds…”. Descobrireu en aquestes petites composicions les jotes, un món que cada dia és més difícil de trobar. La modernitat ens arriba amb poca capacitat per adaptar-nos-hi. A tall d’exemple, diré que hi ha expressions netament tortosines, que avui ja han desaparegut del llenguatge col·loquial més espanyolitzat, sobretot entre els joves. A això també ha ajudat una deficient formació en la llengua catalana i la força dels mitjans de comunicació en espanyol, majoritaris.

Autor

Manuel Canalda Llop va néixer a Tortosa el 1920 i va morir a Madrid el març de 1986. Forma part d’una generació que va veure la seva joventut estroncada per la guerra civil: era de la lleva del biberó. Tota la seva família es va traslladar a Madrid seguint el Laboratorio Salud, on el seu pare, assassinat en aquells trasbalsos, havia treballat com a comptable. L’enyor d’aquestes terres, les del riu, la garriga, els horts, la mar i la Ribera, va acompanyar Manuel Canalda tota la seva vida; com la nostra llengua, el tortosí familiar, el català. Escriure poesia era el recurs que tenia per amollar tota la intensitat dels seus records del paradís perdut de la infantesa i la joventut. Dels anys feliços que, en paraules d’ell, “es va endur el vent de dalt”.

Per saber-ne més

• “Coples del mosso lluït”, versos per recordar Tortosa des de la distància