22è Premi de Poesia Vila de Puçol

L’especulació que la lectura d’aquests poemes provoca ens fa detenir-nos ara breument en el títol. Els marges, les vores dels camins, espais limítrofs on de vegades ens menen les passes, foraviats d’altres centres, potser procurant el propi centre, el marge constituït com a centre del marge. Això és clar. Com aquesta «claror» que ens obri la visió de les coses, una llum que també i sobretot il·lumina per dins, tot acceptant que dins i fora són convencions del llenguatge que ací no sempre funcionen. El marge, el límit de les coses, allò que dona perfil al que és i on alhora allò que és deixa de ser-ho, on se situa la claror, el coneixement, la possibilitat de distinció dels matisos de la realitat. És quan es pot captar la claror dels marges que aquesta poesia de la meditació, aquest diàleg sostingut en soledat amb un mateix, sempre enmig de la natura essencial que som, pot fructificar, com en la bellíssima metàfora «exili d’espores» que tan bé pot resumir el sentit últim de la poesia de Manuel Bellver.

Autor

Manuel Bellver (Sagunt, 1956) és artista visual i escriptor. Habitualment exposa la seua obra plàstica. El seu treball es caracteritza per un fort contingut espiritual, sovint vinculat al medi natural on realitza intervencions i accions. Utilitza diversos llenguatges: pintura, escultura, fotografia, vídeo i instal·lacions. Ha fet obra gràfica i llibres d’artista. Cap als anys setanta va escriure poesia visual. La seua poesia ha estat recollida en diverses antologies i llibres col·lectius. Ha publicat la col·lecció “Oli al pedrís” en el número 11 de la revista L’Aljamia i els llibres Dies després (1997), Erols (1998), Una aigua (1999), Açò (Solsida al Passadís) (2001), Accions (2005), Sequentia (2007), Estrats (2009), Els mots fugissers (2011). Amb el llibre Nord (2014) va guanyar el XVI Premi de Poesia Parc Taulí 2013 i ara amb el llibre Claror dels marges ha obtingut el XXII Premi de Poesia Josep Maria Ribelles 2018.