La misèria terrenal, la soledat, la joventut, la bellesa, la naturalesa o la mort: com en un joc de l’oca inevitable, l’autor juga a aquesta Cançó de la terra sabent que no li serà permès de fer trampes al solitari. Li-Tai-Po i Mahler juguen amb ell: i tots tres, amb la serenor lúcida i ingràvida que correspon, s’aguanten els pantalons amb un cordill de cànem.

Autor

Jacint Sala (Manlleu, 1945) ha fet estudis d’humanística, filosofia, teologia (Vic) i pedagogia (Barcelona), i es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes. Després d’anys de treballar en l’Obra Social i Cultural d’una entitat d’estalvi, s’aboca de ple a l’àmbit de la creació literària, sobretot en poesia, i obté, l’any 1990, el reconeixement de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals oficials que se celebren a Barcelona.

Mentrestant, ha anat publicant, entre d’altres, aquests poemaris: Cants de cada vegada, Premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1984; El xerrac i la subtilesa, Premi Ciutat de Palma, 1985; Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven, 1989; Les ombres, Laocoont, les ombres, Premi Miquel de Palol, 1989; Quadern de magranes, Premi Bernat Vidal, 1989; Vent de marbre, Premi Vila de Martorell, 1989; Filferros de llum, Premi 25 d’Abril, 1993; Morir a Guadalest, Premi Grandalla, 1995; Manicomi, 2009; Marlí, Premi Festa d’Elx, 2009; Llum, encara, Premi Narcís Saguer, 2009; La visita, Premi Josep M. López-Picó, 2011; Calabruixa & Farigola, 2012, i HomesQue, XIV Premi Parc Taulí, 2012. En l’àmbit del teatre, obté el premi de Teatre Enriqueta Arimany, a la Nit de Santa Llúcia, amb l’obra El riu, que ell mateix dirigeix i estrena posteriorment.

Per saber-ne més

• Pròleg de Josep M. San Abdón al blog Converses i lectures
• “El poeta de Manlleu Jacint Sala, amb tres nous llibres sota el braç”. Notícia a El Ter.net