31è Premi de Narrativa Vila de Puçol

Insòlita memòria és un llibre de narracions que, des de la mediterraneïtat més aclaparadora, ens transporta a un espai literari sense noms ni dates, però perfectament identificable en la geografia i en la història. Prenent com a referència, en primer lloc, l’àmbit de la infantesa i, després, el de l’adolescència i la joventut, el text es precipita a poc a poc cap a la crua experiència d’un món on la realitat sembla somni i on el somni esdevé l’única finestra que deixa entreveure aquesta realitat. Amb un estil dramàtic i alhora irònic, els relats que componen Insòlita memòria mantenen una secreta unitat que el lector anirà descobrint a mesura que arribe a les últimes línies. Vicent Penya, reconegut pel públic com a poeta, ens sorprèn en aquesta ocasió com un narrador sòlid amb un univers estètic molt personal i amb moltes coses a dir.

Comptat i debatut, ‘Insòlita memòria’ és un bon llibre de relats bastit des de la perspectiva vivencial de l’autor i que alhora arreplega tot un seguit d’influències dels moviments literaris més significatius de la segona meitat del segle XX.

Antoni Rovira

Fragments de vida que transmeten una idea menys asfixiant de la societat, en què el pes de la comunitat no és tan fort i comencen a albirar-se els primers indicis de modernitat. Presses, insomni, ansiolítics. Treballs vocacionals que esdevenen faenes precàries. El lliure albir, etc. Estava tot per arribar.

Felip Pineda

Vicent Penya ofereix un acurat treball prosaic que ens endinsa en un espai narratiu on la quotidianitat fa simbiosi amb pinzellades de realisme màgic i situacions kafkianes.

Àngels Moreno

Vicent Penya és conegut i reconegut com a poeta però, també, és un narrador fi que fa parlar el paisatge, les pedres, els arbres, la mar, les séquies, les cisternes, l’aigua, les bestioles; que reflexiona sobre elles o ens fa escoltar la seua veu i, que ens conta les coses com ho faria un iaio al seu nét o néta quan estan asseguts als seus genolls.

David Barrachina

Paisatges d’horta que molt sovint configuren un espai psicològic i simbòlic personal que atorguen al conjunt del llibre una ben definida unitat interior.

Antoni Gómez

Autor

Vicent Penya (Rafelbunyol, 1961) és narrador i poeta. Ha cursat la carrera d’enginyeria tècnica i treballa com a tècnic lingüístic. Ha publicat tres novel·les: Helena (1995), La perseverança (Premi Joan Fuster de Narrativa, 2003) i Rama (2005), i un llibre de narracions: Els somnis possibles (el 1997 i el 2008 en publicà una edició ampliada i revisada). La seua obra poètica consta de set llibres i un volum antològic, alguns dels quals molt celebrats per la crítica, com ara Desig de terra (Premi Agustí Bartra de Terrassa, 1998), El joc (2003), Homèrides (Premi Ibn Hazm de Xàtiva, 2009), Llibre de les enrònies (Premi Roís de Corella Ciutat de València, 2011) i Triadisses (2014). És autor, a més, d’obres de literatura infantil i juvenil i del recull d’articles L’altura i les circumstàncies (2007). Ha col·laborat en la premsa escrita: Saó, El Temps, El Punt, Caràcters… Ha estat fundador de la revista de literatura L’Aljamia i director de la col·lecció “Llibres de L’Aljamia”.

Per saber-ne més

• Ressenya d’Antoni Gómez a la Revista Saó
• “’Insòlita memòria’, un plaer per als sentits”. Ressenya d’Antoni Rovira
• “Les històries fan la història: dues maneres d’abordar la quotidianitat”. Ressenya de Felip Pineda a Culturplaza
• Relats quotidians amb realisme màgic i situacions kafkianes. El diari Levante parla de “Insòlita memòria”
• Ressenya de David Barrachina a Diari La Veu
• Entrevista a Vicent Penya per Josep San Abdón a 3×4.info
• Vicent Penya, “Insòlita memòria” de la seua infantesa i joventut. Article al blog Analizando entre líneas