A partir de la memòria i fins i tot d’alguns retalls de la seua biografia, Manel Alonso construeix trenta relats de ficció que no són més que una llarga nòmina de derrotes personals i col·lectives i ho fa retratant amb tendresa però també amb ironia un seguit de personatges als quals la vida ha portat a situacions difícils quan no dramàtiques. Alonso retorna a eixe espai inexistent que és el poble de Pouet, el lloc on habita la seua fantasia per tal d’oferir-nos a través de la paraula el sabor agredolç dels Somriures de la pena.

Un recull de narracions que n’inclou diverses de nostàlgiques sobre la infantesa, a les quals ens podem identificar molts de nosaltres i que crec, també, pot interessar els nostres alumnes.

Vicent Ferrer Puchol

La memòria d’un temps passat que és reviscut, generalment, amb satisfacció i, sobretot, estima –tret d’alguns casos relacionats, sobretot, amb el que hem dit de les experiències professionals i literàries de l’autor–, però que, pel seu pas, provoca alhora un sentiment de pena evident, fruit de l’enyorança per un món que ja no existeix.

Josep Antoni Fluixà

Tot llibre té una justificació: ja siga sentimental, comercial, personal, o etcètera. Però, per a descobrir quina pot ser la força motriu que ha mogut el mestre puçolenc a crear “Els somriures de la pena”, cal arribar al final, concretament a l’últim conte: “Què passa amb els nostres records?”.

Àngel Cano

Però tot i bastir històries molt concretes i pròximes a l’autor –quan no autobiogràfiques–, tenen el grau d’aprofundiment literari adequat perquè facen volada i es convertesquen en arquetipus que tots podem reconéixer, i per tant validar-se universalment”.

Francesc Mompó

Autor

Manel Alonso i Català (Puçol, 1962). Creador del mite de Pouet, espai fictici on transcorre gran part de la seua obra narrativa. Escriptor polifacètic, és autor del recull de contes El carrer dels Bonsais (2000), dels dietaris Estiu 1987 (2005), El temps no vol quedar penjat (2008) i A mala hora gos no lladra (2010) i de les novel·les La maledicció del silenci (1992), Escola d’estiu (1994) i En el mar de les Antilles (1998). També és autor de llibres infantils: Bernat i els seus amics (1996); Els cinc enigmes del rei (2000); Caram, quina aventura! (2001), amb el qual va obtindre el X Premi Samaruc que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians; L’arracada de l’oncle de Joan (2003); La Calderona és nostra (2004); Conte contat torna a començar (2006) i Conta’m un conte (2008) amb el qual va obtindre el XVII Premi Samaruc. La seua expressió poètica es recull de moment en sis poemaris Amb els plànols del record (1994), Oblits, mentides i homenatges (1998), Un gest de la memòria (1999), Com una òliba (2002), Correspondència de guerra (2009), Si em parles del desig (2010) i una antologia, Les hores rehabilitades (2002).

Per saber-ne més

• Ressenya d’Àngel Canet Català al seu bloc
• Ressenya d’Àngel Cano al bloc El nét del tio Canya
• Ressenya de Francesc Mompó al bloc Uendos, greixets i maremortes
• Col·leccionant records. Ressenya de Diego Giménez a Nació Digital
• Ressenya de Sílvia Tarragó al bloc La veu del roure
• “Cal anar amb el radar posat, perque la vida està plena de literatura”. Entrevista a L’Informatiu
• Ressenya a la revista Cresol
• Article a InfoMigjorn
• Entrevista a Manel Alonso en el programa “Tens un racó dalt del món”
• La memòria de Pouet. La nostra memòria. Entrevista a Debatabat
• Entrevista a Manel Alonso per a l’EMTV de Puçol
• Manel Alonso en el laberint. Article de Francesc Viadel
• Ressenya d’Antoni Rovira