El rastre del dies aplega apunts del dietari de 2002 de Josep Igual. Amb entrades breus, aquest volum, bastit des de la quotidianeïtat observadora i creativa, aplega pinzellades reflexives, de ficció, de pensament, poètiques, relligades amb el ritme àgil i l’estil precís i brillant d’un dels autors més singulars del nostre panorama literari, digne continuador de la tradició dietarista dels grans mestres del més obert dels gèneres.

Formen una caravana d’idees singulars i divertides. Sempre brillants. I ací tenim un punt a criticar: de vegades cansa tant brillantor perquè crea unes expectatives ansioses, un exercici desafiant, amb un balafiament d’enginy constant.

Enric Balaguer

 El rastre dels dies conté un grapat de bones pàgines i algunes entrades realment brillants.

Manel Alonso

Autor

Josep Igual va néixer a Benicarló, Baix Maestrat, el 1966. Entre la seua obra poètica destaquen Treva d’hivern (1987), 35 poemes (premi Joan Roís de Corella dels Ciutat de València de 1988), Lector d’esperes (1990), Closed for sale (1994) i Rebotiga del brocanter (premi Ribelles, 2000). És autor de les novel•les El cor cansat (1996), Cabotatge (premi Sebastià Juan Arbó 1996) i Les clarianes i els dols (2000). El 2001 va publicar el primer volum dels seus dietaris L’any de la fi del món (premi de narrativa Vall d’Uixó), projecte que continua amb aquest El rastre dels dies, premi Alambor de narrativa del 2004. També ha publicat recentment el recull d’articles Prosas meridionales.

Per saber-ne més

• Ressenya d’Enric Balaguer
• Ressenya de Manel Alonso