Joan Queralt tracta de trobar resposta a un conjunt de preguntes que no ha pogut contestar des que tenia catorze anys. Qui era en realitat la mare? Per què el pare fugí de casa? Per què l’avi Mateu Font mai no pogué acceptar la presència del seu progenitor? Quins secrets envoltaren durant tant de temps la família?

Joan Queralt descobrirà que alguns dels interrogants s’enfonsen en els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil, en uns moments crítics de la Història. Però, encara li queden moltes altres preguntes que s’aniran desvelant al llarg d’una narració plena de sorpreses fins a arribar a l’origen del mateix protagonista.

De fet, una línia de les dues que configuren l’arc narratiu està emmarcada en l’ambient prebèl·lic que precedí la Guerra Civil, en un poble valencià de la Ribera del Xúquer. Però és justament eixa disposició dual del desenvolupament dels fets, és a dir, la manera de fer avançar la trama trencant-ne la linealitat cronològica, intercalant breus episodis del passat que es desenvolupen i es descobreixen de manera paral·lela a la recerca que realitza el personatge principal, el que, al nostre parer, atorga més tensió dramàtica a la novel·la, tot emparentant-la amb aquells productes visuals —séries televisives o còmics— que utilitzen aquesta tècnica per a oferir en diversos episodis una història complicada —amb històries secundàries— de manera que l’espectador no perda el fil argumental ni l’interés, més aviat el contrari, s’hi fidelitze.

J. Enric Estrela

En aquesta novel·la, que conté aspectes de diferents gèneres però que és sobretot una història producte de l’estima, l’autor d’una manera diàfana ens diu que l’amor, ja siga fraternal o entre una parella, és capaç de sobreviure a la distància, al pas del temps, al drama de la història, a la incomprensió o a la nostra pròpia covardia, i que sempre d’una manera o altra acaba obrint-se camí, com ho fa la vida, l’esperança. En resum, una novel·la de lectura molt recomanable.

Manel Alonso

Una elección equivocada que reabre las heridas restañadas del pasado. Y, finalmente,una muerte, y la necesidad improvisada de seguir, tras años de silencio, un rumbo marcado por las respuestas obtenidas para resolver una única pregunta: ¿Quién era realmente Natalia Font? Una llave guardada y unos cuadros de gran valor sustentan el inicio de la búsqueda.

Javier Piñol

En resum, es tracta d’una novel·la digníssima, perfectament estructurada i treballada, que es llegeix amb interés no només per l’anècdota narrativa dels protagonistes sinó també per la manera com mostra els fets del passat històric. Cal afegir, finalment, que contribueix i no poc al bon regust que deixa la seua lectura el domini idiomàtic i la riquesa lingüística de què pot presumir Enric Lluch.

Carles Lluch

Autor

Enric Lluch (Algemesí, 1949), és llicenciat en Història per la Universitat de València. Ha publicat més de setanta llibres, alguns traduïts a l’anglés, a totes les llengües de l’Estat i transcrits al sistema Braille. Sovint, les seues obres barregen els elements històrics amb la ficció, com és el cas d’El llibre dels desheretats, Si la gran deessa ho vol, Temps de conquesta, El servidor de l’alquimista o Després del silenci, premi de narrativa Ciutat de Sagunt 2010.

Per saber-ne més

• “Novel·lar el silenci”. Ressenya de J. Enric Estrela
• “Després del silenci. A la recerca de la veritat”. Ressenya de Manel Alonso
• “Largo camino de descubrimiento”. Ressenya de Javier Piñol
• Silencis del passat. Ressenya de Carles Lluch