Quitèria Hermínia Gómez Serra nasqué el 27 de març de 1891 a Almassora. Als quinze anys, el seu mestre de música, Federico Agut, va convéncer els pares perquè la deixaren anar al Conservatori de València. Als divuit anys, actuà a la plaça de bous de Castelló, on es guanyà l’apel·latiu Rossinyol d’Almassora. A petició del governador civil, la Diputació li concedí una pensió perquè estudiara a València, primer, i després a Itàlia.

En 1910, quan encara era una estudiant, interpretà al Teatre Principal de València les òperes Els pescadors de perles i Rigoletto. En 1911, ultimà els seus estudis a Milà i en agost, després d’una audició a la Scala de Milà, començà la seua carrera de soprano internacional a Civitanova, on cantà Rigoletto. Continuà amb La sonnambula als teatres de Venècia, Brescia i Pavia. En març de 1912 actuà a Florència amb el millor baríton del món, Titta Ruffo, en El barber de Sevilla. Després actuà a Mòdena, Mesina, Catanzaro, Revere i Ravenna, on estrenà Lucia di Lammermoor.

En 1913, actuà a Lisboa i a Malta durant sis mesos, on estrenà La traviata. En 1914, cantà a Egipte (Alexandria, Port Saïd i el Caire). I allí, la Primera Guerra Mundial tallà de colp les seues reeixides actuacions a Europa. Tornà a Espanya, on actuà al Teatre Campoamor d’Oviedo i al Principal de València. En 1915, cantà a Buenos Aires i en diversos països sud-americans, fins que es casà en 1917 i donà per finalitzada la seua carrera. Després visqué a París i a Ventimiglia, on morí el 15 d’octubre de 1977.

Autor

Francesc Agut i Beltran (Almassora, 1939) És llicenciat en Dret per la Universitat de València i exercí la professió d’advocat durant quaranta anys. Actualment, està jubilat. Sempre ha compaginat el seu treball professional amb una innata i apassionant afició per la investigació de la història d’Almassora. Conjuntament amb Josep Sorribes ha publicat els treballs Un rei i un poble (1982), que tracta sobre les relacions entre el rei en Jaume i Almassora; L’assut de Castelló i Almassora. Primer centenari (1885-1995) (1995); Almassora: els seus drets a les aigües del Millars (1997); Almassora des del segle XVIII ençà (2003); Primer centenario del convento de Madres Clarisas de Almazora. 1898-1998 (2003); i una gran quantitat d’articles sobre tota mena de qüestions relacionades amb la història i la cultura almassorines. En 2017 ja va obtindre el Premi Miquel Egual d’Assaig i Investigació Local i Comarcal, Vila d’Almassora, amb l’obra Almassora i el seu entorn en la guerra del Francés.