El recull que ara teniu a les mans és fruit de les composicions escrites entre l’abril de 2016 i el desembre de 2017 i que han merescut, a judici de diferents jurats, diversos reconeixements. Són vuit composicions. Quatre d’individuals: Darrere les veus del silenci, Instants, Quan tot just claregi i Particular silenci. I quatre reculls: Entre marges, Tard o d’hora, Mar d’absències i El joc de te. En total, són setanta-quatre poemes i gairebé mil versos, amb una característica comuna: cap dels poemes interns porta títol, formant entre ells una unió, lligada, diguem-ho així, per l’encapçalament de cada composició. Amb un nexe comú a través del temps, dels instants i dels records, anant del passat al present i del futur al passat, viatjant pels paisatges interiors i exteriors, l’autor descabdella sensacions i pensaments amb el rerefons de la nit i el mar, del silenci i la paraula… I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s’ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.

El recull transcorre plàcidament, com en el silenci dels darrers fragments, amb aquest espurneig de les cabretes d’escuma al mar, i de tant en tant, un floc més ampli ens fa aturar en el contingut, més enllà de la forma.

Joaquim Mallafrè

Autor

Aureli Trujillo (Los Blázquez, Còrdova, 1955) és llicenciat en psicologia i treballador jubilat de la banca des de l’any 2013. En aquesta nova etapa de la seva vida va decidir fer el que més li agradava: escriure. L’autor recull en aquest llibre els darrers premis i reconeixements des de l’abril de 2016 fins al gener de 2018. El silenci, la nit, el temps, el mar, els records, els sentiments, la memòria… L’essència destil·lada de la natura es dóna la mà amb els grans temes de l’existència humana, en conjunció entre els paisatges interiors i les finestres obertes al món. Reflexions properes i quotidianes, a prop d’una realitat suggestiva amb un contrapunt líric que no deixarà indiferent a ningú.

Per saber-ne més

• Ressenya de Joaquim Mallafrè a la Revista del Centre de Lectura de Reus